Adif
ha deixat entreveure que l’estació definitiva del TAV i del tren
convencional que s’ha de fer a ponent de Figueres serà un dels projectes
que notarà la retallada que aplicarà l’Estat a l’obra pública. I més,
si es té en compte que actualment ja es construeix una estació, amb
totes les prestacions, a només dos-cents metres d’on s’havia d’iniciar,
l’any 2012, l’estació definitiva. Adif ha deixat entreveure que només es
farà una estació i aquest fet, afegit a la no concreció del tram nord
de la variant del tren convencional, perpetua per força més anys les
vies pel centre, l’estació actual i els passos a nivell de l’avinguda
Vilallonga i del Fossos.
En aquestes últimes setmanes, responsables d’Adif han fet saber, de
manera extraoficial, que l’estació de tren que es construeix a tocar del
barri del Culubret de Figueres serà més temps operativa del que es
preveia inicialment, que era per un període de tres anys. D’alguna
manera, i segons ha pogut saber aquest diari, han dit que l’estació
definitiva, prevista pel 2012, no es farà a mitjà termini i, per tant,
la nova xarxa ferroviària de Figueres quedarà incompleta en molts
aspectes. Això vol dir que un cop s’acabin les obres que s’estan fet
actualment a Figueres i Vilafant i que són l’estació provisional,
un tram de la variant del tren convencional que acaba a dos quilòmetres
de l’estació i la línia del TAV, ja no se’n farà cap més. En la
planificació inicial es preveia, el 2012, fer l’estació definitiva i
completar els dos quilòmetres de variant fins a aquest punt. Per més
endavant, però sense data, quedava fer sis quilòmetres més de variant
–el tram nord, que aniria des de l’estació fins a Vilabertran– i
d’aquesta manera poder treure els passos a nivell del mig de la ciutat,
que és un objectiu que es persegueix des de fa més de tres dècades. Ara
ja hi ha qui diu que s’haurà d’esperar una altra dècada més, com a
mínim, per resoldre-ho.[@more@]
La situació econòmica i el dèficit públic
de les institucions, doncs, pot acabar afegint un nou nyap a Figueres
com és tenir una xarxa ferroviària inacabada a ponent i que s’afegeix al
problema de la perpetuació dels passos a nivell al mig de la ciutat.
Massa serrells oberts
El nou traçat per ponent es va projectar amb molts
serrells oberts. Quan el va acordar el Ministeri de Foment amb
l’Ajuntament de la ciutat, encapçalat per Joan Armangué, i el govern de
la Generalitat, quedaven massa elements sense concreció, especialment el
tram nord de la variant del tren convencional, i tampoc s’acabava
d’entendre com l’Estat estava disposat, en el període de només dos anys,
a construir dues grans estacions a dos-cents metres de distància l’una
de l’altra i amb una inversió superior als cinc milions d’euros per a
cada un dels edificis.
La pressa per reduir la indemnització que
ha de pagar a la societat privada TP Ferro per no haver tingut operatiu
el tram del tren d’alta velocitat de Barcelona a Figueres aquest any, va
fer que l’Estat convertís en prioritari construir un tram de la variant
del tren convencional, des del Pont del Príncep fins a la carretera
N-260, a Vilafant –que ja està finalitzat– i una estació, que s’acabarà
aquest any. Aquesta havia de ser operativa tres anys, fins que es
construís la definitiva, situada 200 metres més al sud. Aquest era el
lloc on els ajuntaments volien que anés l’estació en ser de més fàcil
connexió viària. Però l’Estat ja havia iniciat la tramitació de la que
es fa ara i no podia endarrerir més els terminis perquè això suposava
haver de pagar més indemnització econòmica a TP Ferro. Es va acordar
fer-la amb el compromís de substituir-la al 2012. Del segon edifici ja
hi ha els estudis informatius i, inicialment, aquest estiu es volien
posar a informació pública.
