En aquests moments, a la nostra estimada comarca de l’Alt Empordà, i més concretament, tenim una amenaça col·lectiva greu : la possible supressió de l’actual Estació del Tren convencional del centre de Figueres, amb el que suposaria de cop mortal contra la línia del tren convencional de Girona a Portbou; però, alhora, una gran oportunitat per blindar aquest tren i , a la vegada per millorar i modernitzar la nostra contrada : l’Eurodistricte.
L’Eurodistricte: la unió entre les comarques gironines i la Catalunya Nord ( el Departament dels Pirineus Oriental en el llenguatge administratiu francès ) ha de significar una alenada d’aire fresc que impulsi diferents projectes, socials i culturals, per tal de vertebrar un esplèndid territori format – enllaçat pels punts geogràfics de Girona, Figueres i Perpinyà – que es complementarien a través d’una visió global de naturalesa europeïtzant . Doncs bé , la força motriu d’aquest eurodistricte ha de ser, sense cap mena de dubtes, l’articulació d’un tren convencional, eminentment social, el tren de Girona a Perpinyà per la costa, que relligui el territori i jugui una funció de promoció econòmica de la zona.
[@more@]
L’eurodistricte és una oportunitat d’or per avançar cap a una catalanitat constructiva i eficaç . Doncs bé, un dels trets essencials d’aquest potent eurodistricte ha de ser – hauria de ser – la millora de les comunicacions ( interconnexions ) ferroviàries entre una banda i altra dels Pirineus. L’articulació d’un vigorós eurodistricte ferroviari – que es tradueixi en una millora bàsica de la mobilitat transfronterera – implica la coexistència, la combinació, la complementarietat – d’un “ gran tren” : el TAV, com a mitjà de comunicació de llarga distància, juntament amb la dignificació del tren convencional; dels , anomenats , actuals trens regionals . Justament, el tren d’ús diari cal transformar-lo, amb molta voluntat política, en el tren interfronterer per excel·lència : el tren de Girona a Perpinyà per la costa que soldi el territori, tot donant un servei de mobilitat social, turística i cultural de debò. Lògicament, perquè aquest eurodistricte específic pugui tirar endavant Figueres ha de jugar un paper de “peça clau”, tot mantenint la seva estació en, l’actual, enclavament cèntric i estratègic .
Cal tenir molt present que si en l’àmbit general de Catalunya ja es pateix una important crisi del transport i mobilitat, a causa de la preponderància del vehicle privat – que és incapaç de garantir la mobilitat sense una elevada congestió, amb un impacte ambiental baix i uns preus raonable – en àmbit més concret de la nostra comarca la situació és gairebé desesperada . L’alternativa més racional al cotxe privat, el tren convencional, pateix discriminacions , menyspreus i bufetades per totes bandes .Tota aquesta situació, aplicant importants dosis de sentit comú, ens porta a considerar que la gran amenaça – no només per a la mobilitat de milers de ciutadans empordanesos – sinó també en relació amb la degradació de la justícia social i, en conseqüència, amb l’augment de les exclusions socials és l’anunci de supressió de l’actual estació del tren convencional de Figueres, allunyant-la de la majoria de la població de la comarca. Aquesta és, avui en dia, l’autèntica intimidació que penja per damunt de tots els altempordanesos ; per la qual cosa, les autoritats polítiques de la zona haurien de començar a parlar clar i a lluitar de debò contra la incertesa i la mortificació de molta gent que, ho pot passar molt malament – socialment i laboralment – si es treu l’estació del centre de Figueres.
Per altra banda, tot això no implica que no pugui arribar, amb normalitat i seguretat, el TAV, que no s’estigui d’acord que aquest “gran tren” pot ser positiu pel desenvolupament del nostre territori. Ara bé , el que no és acceptable, no és de rebut, el que per voler fer arribar, en una data concreta peti qui peti, el gran tren, això signifiqui la marginació del tren convencional i, en conseqüència , més injustícies socials, col·lapses de les carreteres i horrorosos accidents de trànsit. De fet, si no és manté l’Estació al centre de Figueres i no es dignifica la línia del tren convencional Girona-Portbou , amb interconnexions dignes amb Perpinyà ( el tren social i natural de l’Eurodistricte) tots ho passarem molt malament : la regressió social a la nostra contrada serà espectacular .
En definitiva, és urgent defensar, entre tots, aquest eurodistricte natural i ferroviari. Cal convèncer el conjunt de la població altempordanesa perquè siguin la punta de llança d’aquest eurodistricte . Cal també implicar el màxim d’autoritats polítiques, institucions econòmiques i culturals, com també les més variades personalitats perquè impulsin i ajudin a consolidar el tren convencional en la zona. No és cap caprici: és, a hores d’ara, la màxima necessitat social de zona. Ha arribat el moment de posar-se a treballar, unint esforços per actuar conjuntament: amb una potent voluntat política i amb la màxima eficàcia possible. La gent del territori s’ho mereix .
JOSEP M. LOSTE i ROMERO
8/10/07 – Articulista de premsa –
En aquests moments, a la nostra estimada comarca de l’Alt Empordà, i més concretament, tenim una amenaça col·lectiva greu : la possible supressió de l’actual Estació del Tren convencional del centre de Figueres, amb el que suposaria de cop mortal contra la línia del tren convencional de Girona a Portbou; però, alhora, una gran oportunitat per blindar aquest tren i , a la vegada per millorar i modernitzar la nostra contrada : l’Eurodistricte.
[@more@]
L’Eurodistricte: la unió entre les comarques gironines i la Catalunya Nord ( el Departament dels Pirineus Oriental en el llenguatge administratiu francès ) ha de significar una alenada d’aire fresc que impulsi diferents projectes, socials i culturals, per tal de vertebrar un esplèndid territori format – enllaçat pels punts geogràfics de Girona, Figueres i Perpinyà – que es complementarien a través d’una visió global de naturalesa europeïtzant . Doncs bé , la força motriu d’aquest eurodistricte ha de ser, sense cap mena de dubtes, l’articulació d’un tren convencional, eminentment social, el tren de Girona a Perpinyà per la costa, que relligui el territori i jugui una funció de promoció econòmica de la zona.
L’eurodistricte és una oportunitat d’or per avançar cap a una catalanitat constructiva i eficaç . Doncs bé, un dels trets essencials d’aquest potent eurodistricte ha de ser – hauria de ser – la millora de les comunicacions ( interconnexions ) ferroviàries entre una banda i altra dels Pirineus. L’articulació d’un vigorós eurodistricte ferroviari – que es tradueixi en una millora bàsica de la mobilitat transfronterera – implica la coexistència, la combinació, la complementarietat – d’un “ gran tren” : el TAV, com a mitjà de comunicació de llarga distància, juntament amb la dignificació del tren convencional; dels , anomenats , actuals trens regionals . Justament, el tren d’ús diari cal transformar-lo, amb molta voluntat política, en el tren interfronterer per excel·lència : el tren de Girona a Perpinyà per la costa que soldi el territori, tot donant un servei de mobilitat social, turística i cultural de debò. Lògicament, perquè aquest eurodistricte específic pugui tirar endavant Figueres ha de jugar un paper de “peça clau”, tot mantenint la seva estació en, l’actual, enclavament cèntric i estratègic .
Cal tenir molt present que si en l’àmbit general de Catalunya ja es pateix una important crisi del transport i mobilitat, a causa de la preponderància del vehicle privat – que és incapaç de garantir la mobilitat sense una elevada congestió, amb un impacte ambiental baix i uns preus raonable – en àmbit més concret de la nostra comarca la situació és gairebé desesperada . L’alternativa més racional al cotxe privat, el tren convencional, pateix discriminacions , menyspreus i bufetades per totes bandes .Tota aquesta situació, aplicant importants dosis de sentit comú, ens porta a considerar que la gran amenaça – no només per a la mobilitat de milers de ciutadans empordanesos – sinó també en relació amb la degradació de la justícia social i, en conseqüència, amb l’augment de les exclusions socials és l’anunci de supressió de l’actual estació del tren convencional de Figueres, allunyant-la de la majoria de la població de la comarca. Aquesta és, avui en dia, l’autèntica intimidació que penja per damunt de tots els altempordanesos ; per la qual cosa, les autoritats polítiques de la zona haurien de començar a parlar clar i a lluitar de debò contra la incertesa i la mortificació de molta gent que, ho pot passar molt malament – socialment i laboralment – si es treu l’estació del centre de Figueres.
Per altra banda, tot això no implica que no pugui arribar, amb normalitat i seguretat, el TAV, que no s’estigui d’acord que aquest “gran tren” pot ser positiu pel desenvolupament del nostre territori. Ara bé , el que no és acceptable, no és de rebut, el que per voler fer arribar, en una data concreta peti qui peti, el gran tren, això signifiqui la marginació del tren convencional i, en conseqüència , més injustícies socials, col·lapses de les carreteres i horrorosos accidents de trànsit. De fet, si no és manté l’Estació al centre de Figueres i no es dignifica la línia del tren convencional Girona-Portbou , amb interconnexions dignes amb Perpinyà ( el tren social i natural de l’Eurodistricte) tots ho passarem molt malament : la regressió social a la nostra contrada serà espectacular .
En definitiva, és urgent defensar, entre tots, aquest eurodistricte natural i ferroviari. Cal convèncer el conjunt de la població altempordanesa perquè siguin la punta de llança d’aquest eurodistricte . Cal també implicar el màxim d’autoritats polítiques, institucions econòmiques i culturals, com també les més variades personalitats perquè impulsin i ajudin a consolidar el tren convencional en la zona. No és cap caprici: és, a hores d’ara, la màxima necessitat social de zona. Ha arribat el moment de posar-se a treballar, unint esforços per actuar conjuntament: amb una potent voluntat política i amb la màxima eficàcia possible. La gent del territori s’ho mereix .
JOSEP M. LOSTE i ROMERO
8/10/07 – Articulista de premsa –
