Un allunyament d’aquesta estació a Vilafant posaria en perill tot el sistema de mobilitat de la Regió de Girona.
Aquest article voldria ser una crida cívica a les tres Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de la Regió de Girona i, – de retruc – a la resta de Cambres de Catalunya perquè, com a institucions emblemàtiques i vertebradores del teixit econòmic i social i social de casa nostre ( amb molt de prestigi dintre de la societat civil ) , s’impliquin, es comprometin a favor del manteniment de l’estació ferroviària al centre de Figueres i per a la millora del tren de Portbou.
[@more@]
D’entrada, caldria especificar que quan parlo del tren de Portbou m’estic referint al tren de Girona a Perpinyà per la costa. El tren de Portbou, que tantes mortificacions i agressions pateix per part del Ministeri de Fomento de Madrid, és una peça bàsica per a la vertebració del nostre territori. Aquest mitjà de comunicació ( ara força abandonat ), en un futur proper hauria de jugar un paper molt important com a tren complementari i alternatiu del TAV; lògicament, perquè aquest tren de Portbou tingui futur és essencial el manteniment de l’actual estació de Figueres en el seu enclavament cèntric .
Un allunyament d’aquesta estació a Vilafant ( a 3 Km. de l’actual estació ) posaria en perill tot el sistema de mobilitat de la Regió de Girona. Per altra banda, el tren de Portbou, la línia de Girona a Perpinyà per la costa, ha de seguir jugant un paper cabdal en el transport de mercaderies. En aquest sentit, aquest tren hauria de coordinar-se molt millor amb el Port de Palamós ( a través de la futura anella ferroviària de les Gavarres ) amb l’aeroport de Girona i, alhora, ser un important mitjà de comunicació de proximitat, per atreure i moure, un renovat turisme europeu cap a la Costa Brava .
En síntesi, les Cambres com a institucions molt serioses i que , darrerament, han tingut una actitud molt digna i ferma tot exigint al govern de Madrid un tracte més just, en inversions i finançament, cap a la nostra nació catalana considero que tenen la obligació cívica i moral de recolzar, d’una forma nítida, una infrastructura, marginada i devaluada ( el tren de Portbou ) imprescindible per a la mobilitat – per desembussar unes carreteres cada cop més col·lapsades i que es cobren moltes víctimes – i per a l’economia del territori gironí i, en general, de tot Catalunya .
