Avui diré coses que són òbvies per a molts de vosaltres, però em veig obligat a dir-vos-les, perquè sembla que els divins surrealistes de Renfe que prenen decisions "oníriques" les desconeixen, o bé fan veure que les ignoren. No sé si aquests "artistes del surrealisme ferroviari" tenen despatx a Girona, a Barcelona o si, com passa massa sovint en aquest país nostre, el tenen a Madrid i és des d'allà, amb absolut desconeixement de la realitat, on prenen decisions que perjudiquen milers d'usuaris gironins, catalans, espanyols i europeus.
[@more@]
Per tant, comencem amb les obvietats, amb allò que gairebé sap tothom a la demarcació de Girona: Portbou té una estació d'enllaç ferroviari internacional on hi arriben trens procedents de mitja Europa. Per exemple, cada dia, a les sis del matí, a l'andana francesa de l'estació de viatgers, hi arriba un tren que la nit abans ha sortit de Roma, capital d'Itàlia (ho dic per si alguns dels divins surrealistes de Renfe que prenen decisions estan peixos de geografia). És a dir, i ho repeteixo perquè quedi clar, el tren surt de Roma i l'endemà arriba a Portbou.
Només tres hores més tard, i també durant tot l'any, a tres quarts de nou del matí, un altre tren de viatgers arriba a l'andana francesa. En aquest cas, els viatgers han sortit a les nou del vespre del dia abans de l'estació d'Austerlitz, a París, en el París/Austerlitz-Portbou. Ho tornaré a repetir perquè els divins surrealistes de Renfe ho acabin d'entendre bé: és tracta d'un tren de viatgers, d'un exprés amb lliteres i molt confortable (ho sé per experiència pròpia), que surt a les nou de la nit de l'estació parisenca d'Austerlitz i que l'endemà arriba a Portbou a les nou.
També podria parlar dels trens de viatgers que arriben a l'estació internacional de Portbou procedents de Suïssa o d'Alemanya. Però, suposo que fins i tot els surrealistes divins de Renfe que prenen decisions saben que tot el ferrocarril europeu està connectat, malgrat la diferència d'amplada de via a Espanya, i que a Portbou hi arriben viatgers procedents de tot Europa.
Ara bé, durant els mesos d'estiu i molt especialment durant el juliol i l'agost, mitja Europa fa vacances i llavors milers d'europeus agafen el tren per viatjar (suposo que els divins surrealistes de Renfe saben que l'Estat espanyol és una destinació turística de primer ordre mundial). Doncs bé, llavors, durant aquests dos mesos, els ferrocarrils italians, francesos, suïssos i alemanys (per no parlar de la resta de països) formen el que se'n diu trens especials. És a dir, que la quantitat de trens de viatgers que circulen per Europa es duplica o triplica per poder absorbir els milers de viatgers i de turistes que es desplacen. Oh, surrealistes de Renfe, estic parlant de milers de viatgers i d'una quantitat enorme de trens especials que arriben a Portbou. Sé de què parlo, perquè aviat farà gairebé 50 anys que ho veig cada estiu.
Doncs bé, en un país europeu normal, amb dirigents de ferrocarril normals, el més lògic seria que si una estació internacional (com per exemple la de Portbou) cada estiu rep aquesta allau de viatgers i de turistes, el més normal, deia, seria tenir-ho tot preparat per poder facilitar-los la continuació del viatge. Però malauradament això no és així, perquè vosaltres, oh, surrealistes divins de Renfe que preneu decisions, potser coneixeu el mètode paranoicocrític aplicat al transport de viatgers, però no pas la realitat de l'estació internacional de Portbou o la de la línia Portbou-Barcelona, Barcelona-Portbou, una de les més rendibles de l'Estat espanyol. I ho dic perquè quan aquests milers de viatgers i de turistes europeus arriben a Portbou, tant a l'hivern com a l'estiu, es troben que els Catalunya Exprés (aproximadament un cada hora) surten de Figueres i no pas de l'estació internacional de Portbou.
Ho tornaré a repetir perquè la situació és tan "onírica" que segurament molts de vosaltres no em creureu: quan aquests milers de turistes arriben a Portbou (després d'haver viatjat de nit en expressos confortables, amb lliteres, amb vagó cafeteria, en expressos italians, francesos, suïssos o alemanys moderns i còmodes), llavors, a Portbou, només tenen tramvies, trens de rodalies amb seients durs com una pedra, per poder arribar a Barcelona, perquè els expressos, els Catalunya Exprés, surten de l'estació de Figueres.
I a sobre, per acabar d'adobar-ho, durant tot l'any, juliol i agost inclosos, aquests Catalunya Exprés (menys un al dia) "moren" a Figueres i no pas a Cervera, com abans. Per tant, quan tots aquests milers de turistes europeus tornen als seus països d'origen un cop acabades les seves vacances d'estiu, han d'agafar altra vegada un tramvia de rodalies (que s'atura a totes les estacions) per poder arribar a Cervera, perquè els Catalunya Exprés només arriben fins a Figueres. Surrealisme ferroviari en estat pur.
I ja per acabar, només una reflexió final: no sé pas quan arribarà el TGV a la Jonquera i enllaçarà amb França; però de moment (i sembla que n'hi ha per anys) l'únic enllaç ferroviari internacional que tenim és el de Portbou-Cervera. Costa tant d'entendre això, oh, divins surrealistes de Renfe
