La combinació entre la rapidesa del servei
regional i l’accessibilitat de l’emplaçament actual fa que l’estació de tren de
Figueres sigui una de les que tenen més usuaris de Catalunya. El seu tancament
seria una pèssima notícia
Aquest escrit tracta sobre la necessitat de
mantenir una estació de trens regionals i de rodalies al centre de Figueres,
independentment que el d’alta velocitat pugui aturar-se o no al baixador del
TAV de Vilafant. Al debat de l’estació de Figueres els últims convidats a casa
som els principals usuaris d’aquest equipament, els viatgers del ferrocarril
quotidià.
L’estació centenària de Figueres és l’estació
ferroviària sense rodalies amb més usuaris de Catalunya, només superada per les
de Barcelona, Girona i Tarragona. Amb més de 3.000 registres al dia de mitjana,
té més usuaris per habitant que les de Tarragona, Girona, Reus o Salou, gràcies
a la combinació entre la rapidesa del seu servei regional exprés i
l’accessibilitat que ofereix l’estació actual cap als equipaments i serveis de
la capital empordanesa. Es tracta d’un èxit significatiu a la demarcació
gironina, tristament coneguda al món de la mobilitat pel fet de tenir dos
rècords: ser la província espanyola amb més cotxes per habitant després de
Balears, i tenir el rècord de tancaments de línies i estacions ferroviàries a
Catalunya.
En aquest context, resulta decebedor llegir
certs arguments contra el manteniment de la molt cèntrica estació de Figueres,
cridada a ser la base de les futures rodalies de Girona; uns arguments que no
tenen res a veure amb la mobilitat sostenible ni amb el foment del transport
públic. Probablement, la grandiloqüència de l’AVE està amagant les necessitats
reals dels usuaris del transport públic a l’Empordà, sovint confoses amb la
creació d’un intercanviador AVE – rodalies d’escassa utilitat al terme de Vilafant.
Val a dir que gairebé el 90% dels usuaris de Renfe a Catalunya ho seran de
trens de rodalies i regionals quan l’AVE funcioni a ple rendiment; i que les
necessitats d’aquesta majoria d’usuaris disten molt de l’allunyament o no
integració d’una de les estacions de Renfe que més bé funcionen a Catalunya.
Si a Barcelona algú hagués plantejat la
supressió d’alguna estació cèntrica de rodalies amb motiu de l’arribada de
l’AVE, l’opinió pública ho hauria redimit a l’instant. A més, la centralitat de
l’estació actual quedarà encara més reforçada quan Figueres s’estengui cap a
l’est. Però probablement els promotors (urbanístics) d’aquesta idea desconeixen
com funcionen les rodalies de qualsevol regió europea, on gairebé tothom hi
accedeix a peu o amb intercanviadors cèntrics de transport públic. A Barcelona
llegim atònits com es frivolitza amb la manca d’aparcament com a pretext per
tancar l’estació del centre de Figueres, un perillós argument que serviria per
tancar totes les estacions de metro i rodalies del centre de Barcelona,
Terrassa o Sabadell. Les estacions excèntriques estimulen l’accés en vehicle
privat, i les cèntriques, la mobilitat sostenible a peu, en bicicleta o
autobús. Si el que es vol és fer un park & ride, el millor és diversificar
l’oferta d’aparcaments al conjunt de la xarxa ferroviària, inclosa l’estació de
l’AVE a Vilafant. En canvi, la supressió de l’estació actual perjudicaria la
majoria d’usuaris, que no utilitzen el cotxe per accedir al tren, i afegiria
molt més temps de recorregut si es viatja en autobús fins a l’estació. Si el
trasllat de centres d’ensenyament i hospitals als afores s’ha demostrat que és
perjudicial per a la integració social, què ens fa pensar que traslladar-hi una
estació, l’equipament bàsic del transport públic, serà un èxit? Substituir
Figueres centre per Vilafant és una operació contrària a la igualtat social i a
la sostenibilitat ambiental, perquè només el 50% dels catalans tenen carnet de
conduir i perquè afavoreix la principal causa de contaminació a Catalunya: el
transport (un 40% dels gasos amb efecte hivernacle contra el 35% de la
indústria o el 25% del sector domèstic).
Menys comprensible encara resulta l’argument
del trasllat de l’estació actual per raons d’intermodalitat entre l’AVE i les
futures rodalies, ja que es redueix la funció comarcal del tren de la majoria a
favor d’unes correspondències esporàdiques i perfectament practicables a
Girona, on es fa una multimilionària inversió per mantenir el tren al centre a
més de portar-hi l’AVE. És per això que resulta paradoxal que des de Figueres
es plantegi una variant ferroviària per treure el tren de rodalies del centre
que té més quilòmetres de túnel sota el castell de Sant Ferran que els
necessaris per integrar la línia al municipi sobre la traça actual. Catalunya
està farcida d’exemples on s’ha integrat el ferrocarril en comptes
d’allunyar-lo: Lleida, Sabadell, Terrassa, Vic, Sant Andreu de la Barca,
Pallejà, el Prat de Llobregat i properament l’Hospitalet de Llobregat (amb nova
estació de rodalies a la Torrassa), Montcada i Reixac, Tarragona, Girona, Sant
Feliu de Llobregat i Mollet del Vallès.
La pèrdua de la cèntrica estació de Figueres
seria la pitjor notícia per al transport públic gironí després del tancament
dels carrilets, els mateixos que foren modernitzats a Barcelona i que han donat
lloc a una empresa reconeguda a tot Europa, els Ferrocarrils de la Generalitat.
Hem de reflexionar molt per no tornar a cometre errors que ens situïn a la cua
del progrés i del benestar, com ja ha passat amb decisions anteriors sobre
mobilitat a Girona.
Per reforçar la capitalitat de Figueres
l’únic camí és donar accessibilitat als seus equipaments i serveis de forma
àgil amb el territori que li és immediat: la comarca. Sobre aquest objectiu,
l’estació intermodal de rodalies i autobusos al centre serà imbatible respecte
a l’estació de l’AVE al costat de l’autopista a Vilafant, per molt aparcament i
centre comercial que tingui.
Ricard Riol Jurado
President de la Promoció del Transport
Públic, PTP
26/5/08 / El Punt/ opinió
