L’equip de govern de Figueres va fer un paper ben
galdós dimarts passat. El tripartit de la capital de l’Alt Empordà va
optar, perquè li ho permet el principi jurídic de l’autonomia local
(tenia la possibilitat, jurídica i política, d’haver fet tot el
contrari), per bandejar l’actual estació del tren convencional:
l’estació de trens regionals (Catalunya Express i Delta) més important
de Catalunya, amb l’excepció de les capitals de demarcació. Amb aquesta
decisió, poc valenta i poc realista –malgrat saber que el debat resta
ben obert– els governants de Figueres sembla que es vulguin encaminar
cap a un model urbà als antípodes de la mobilitat sostenible i
l’equitat social.
No hi ha res decidit, però la votació de dimarts no
és una simple atzagaiada gratuïta: pot tenir conseqüències doloroses
per a una majoria de ciutadans de carn i ossos. De fet, ha significat
una autèntica punyalada contra Figueres i comarca. I tot plegat s’ha
portat a terme, embolcallat, amb grans dosis de cinisme polític i
social. Aquesta decisió de voler eliminar una estació –inequívocament
social, sostenible i competitiva– posa de manifest que el govern
municipal no vol una mobilitat entesa com a possibilitat
d’oportunitats, lligada a la cohesió social. En relació amb això, seria
interessant que els qui han pres aquesta decisió tan erràtica pensessin
que la mobilitat insostenible, l’ús abusiu del cotxe privat, és la
primera causa d’accidents laborals (accidents in itinere) a Catalunya.
Josep Mª Loste
