Arribem al món despullats, l’abandonem igualment nus i,
entremig, els millors moments -els únics que valen la pena- són també
els que passem en pilota picada. La nuesa és, per tant, l’estat ideal
de l’home. Una persona sense ni la més mínima peça de roba que li
oculti cap part del cos exposa al món les seves misèries i les seves
grandeses, no només anatòmiques sinó també morals, ja que el vestit
actua com a cuirassa i com a element diferenciador. És a pèl que la
democràcia es mostra en tota la seva esplendor, ja que aleshores tots
-rics i pobres, fatxes i rojos, pericos i culés, bisbes i xaperos- som
iguals. Tenint això en compte: per què l’alcalde de Figueres, Santi
Vila, se sent "injuriat" pel fotomuntatge que el representa sense roba,
amb un aneguet de plàstic tapant-li la vara municipal?
[@more@]Doncs
precisament per l’aneguet. A tot un senyor alcalde no se li poden
amagar els atributs darrere d’un miserable aneguet d’a penes deu
centímetres, per l’amor de Déu. Això és donar pàbul a rumorologia que
en res no beneficia una ciutat que justament té com un dels seus
símbols uns ous gegantins col·locats a sobre d’un museu.
Si es
tractava de furtar als ciutadans la visió de les parts pudendes de
Vila, els responsables del muntatge podien haver triat un ànec adult o
fins i tot -per no fugir dels palmípeds- un majestuós cigne de coll
llarg i corbat que hauria omplert d’orgull el primer edil i per
extensió -o per l’extensió- a tots els figuerencs de bé, que sabrien
que quan el seu alcalde anuncia un paquet d’importants mesures no està
fent un brindis al sol. En canvi, tot el que es pugui ocultar darrere
d’un aneguet està destinat a passar per la vida de puntetes, ja que en
definitiva no és més que una simple punteta.
Desconec si és el cas
de Santi Vila. Serà el jutge qui, en la vista per injúries i a la vista
de l’il·lustre apèndix, dictamini si l’aneguet fa justícia al que hi ha
i si l’alcalde passa a dir-se Santi Tola.
