El futur del tren

Després de llegir la columna a El Punt d’Imma Merino (16/07/09), no
puc fer res més que estar-hi completament d’acord. A part del mal
funcionament dels Catalunya Express (Girona-Barcelona-Girona), també cal
tenir present que a partir de Girona (o si es vol, de Figueres) hi ha un
altre gran grup de ciutadans de Figueres, Vilajuïga, Llançà, Colera,
Portbou i la seva àrea d’influència que pateixen el mal fer de
Renfe-Adif.
Si has d’anar a Barcelona, el darrer tren que surt de Barcelona és a
un quart de nou del vespre, i arriba només fins a Figueres. Si ets de
Vilajuïga, Llançà, Colera o Portbou, el darrer regional surt a un quart de
vuit del vespre. L’únic remei que queda és utilitzar un altre mitjà de
transport: el cotxe particular, és clar.
Aquesta és la trista realitat del transport públic ferroviari dels
empordanesos d’aquesta zona. Però si comences a preveure el que pot passar
en un futur no gaire llunyà, després del probable trasllat de l’estació de
Figueres a Vilafant i de la connexió de la via del tren convencional que
ve de Girona amb la via d’alta velocitat, es pot començar a intuir que la
línia Figueres-Portbou quedarà sota mínims, tendint al zero absolut.
Això, per a un país que es proclama modern és, com es diu,
insostenible? Ja que aboca tota la població usuària i potencialment
usuària a l’ús del cotxe privat.
Encara som a temps de salvar el tren social. La crisi energètica i
climàtica ens dóna la raó als que reclamem un tren, un transport públic de
debò.
El Punt /21/07/09 – FERRAN YMBERT. VILAJUÏGA (ALT
EMPORDÀ)

css.php