En ple agost cal seguir parlant del transport públic ferroviari. I no és que a l’agost no hi hagi notícies; tot al contrari. El tren nostre de cada dia continua amargant-nos la vida i, a més, la irresponsabilitat de les decisions que es prenen fa preveuen més problemes a mitjà i a llarg termini. Doncs bé, en aquesta línia, a finals de juliol el diputat de CiU al Parlament Josep Rull va afirmar que el traspàs de rodalies era/és un acte d’irresponsabilitat molt greu, que perjudicaria els ciutadans de la regió de Girona. Té tota la raó, el diputat terrassenc, quan recalca que és una atzagaiada fer-ne el traspàs d’una part i oblidar els regionals. Ara bé, la tirallonga d’irresponsabilitats, relacionades amb el ferrocarril i el territori gironí, va molt més enllà. D’entrada, ha estat –és– una greu equivocació política impulsar, d’una forma abassegadora, el TAV en detriment del tren convencional. És una greu irresponsabilitat, un projecte d’estació fantasmal i metafísica com el de Vilafant; la qual cosa pot significar l’anul·lació de la funció comarcal i quotidiana del tren a l’Alt Empordà. És una veritable bajanada planificar, a la nova estació de Girona, només dues vies per a la línia convencional. És una monumental bestiesa que, a l’estació de Portbou, no existeixi prou material mòbil i personal especialitzat per a qualsevol incidència, la qual cosa provoca retards habituals en tota la línia fins a Barcelona. Aquestes colossals gatades tenen unes repercussions socials, extraordinàriament negatives, en uns moments en què patim una triple crisi –econòmica, energètica i climàtica–, i hipotequen el transport públic de la majoria. Qui, darrerament, sí que s’ha comportat d’una manera responsable és l’Ajuntament de Llançà, que en el ple del 5 d’agost va aprovar, per unanimitat, una moció per incentivar i potenciar el tren convencional al territori alt-empordanès i, en general, a l’eurodistricte.
