Els qui volen fer desaparèixer l’estació de
Figueres, amb dades falses i manipulacions, en el fons el que defensen, més
enllà de l’AVE, és la més aferrissada i antisocial dictadura del cotxe privat a
tot l’Alt Empordà, i a gran part de la Regió de Girona.
El cas paradigmàtic de l’estació de Figueres i el tren social de l’Empordà és
un exemple clar de les febleses i de la baixa qualitat de la democràcia
actual a casa nostra. De fet, els interessos urbanístics, de curta volada,
poden fer trontollar la mobilitat sostenible de tota una contrada, de
la mateixa manera que els interessos econòmics minoritaris poden carregar-se
quelcom tan important com és l’equilibri territorial. Malauradament, en
els darrers temps, ens volen vendre -i imposar- un concepte de
progrés que és antiprogrés en estat pur: la defensa,
exclusiva i dogmàtica, de l’estació metafísica de Vilafant, la
qual ens portarà la felicitat absoluta; això sí, oblidant,
menyspreant el 90% del usuaris quotidians que fan servir el tren convencional.
No es pot seguir abonant un model ferroviari totalment nihilista: és
profundament autodestructiu i genera molt de
malestar social. No hem d’oblidar que la cisi econòmica
estructural i l’encariment dels preus dels derivats de "l’or
negre" ens obliguen a apostar per un model de mobilitat de proximitat. Un
model que ens deslliuri d’aquesta civilització tan insostenible.
Almenys, a Figueres i a l’Alt Empordà, tenim la possibilitat de ser
assenyats.
Josep M. Loste
22/6/08 / Diari de Girona
