L’articulista
reflexiona sobre els enfrontaments de posicions a Figueres per
l’estació del tren i el poc interès de Foment
Agradi o no, el debat sobre el
futur ferroviari de Figueres està obert i la ferida continua
supurant. La ciutat està dividida i, mentre aquí
discutim, des del Ministeri de Foment es dediquen a garantir que el
TGV arribarà a la frontera al més aviat possible. Per
la seva banda la Generalitat de Catalunya observa amb interès
i satisfacció que la capital altempordanesa és un orgue
de grills. Soroll n’estem fent molt. Però amb aquest soroll
només s’estan donant arguments perquè des de Barcelona
i Madrid cada vegada se’ns creguin menys i, a l’hora de dissenyar i
projectar infraestructures i equipaments, girin el cap i se centrin
en altres destins. Aquí ens barallem. Allà s’adopten
decisions. I amb les nostres baralles internes, ja sigui al plenari
municipal o al carrer, els facilitem molt la seva feina. Si de
sortida ja tenen poques ganes de mirar cap al nord, amb la desunió
que hi ha a la ciutat, els donem més arguments. No els calen
ni justificacions.
El ple municipal extraordinari celebrat per
"intentar" tancar el debat va ser només un altre
capítol d’aquesta història. Només el tot o res
llençat per ERC oferint-se a l’alcalde Vila per un pacte de
govern va semblar que podia provocar algun gir inesperat en aquesta
pel·lícula. Aquesta sensació va durar pocs
minuts.
A l’hora de la veritat, durant tres
hores, tots els grups municipals es van dedicar a repetir els
arguments ja coneguts dels darrers anys. A aquests arguments una
sèrie de retrets personals i, poca cosa més. Pel que fa
a les intervencions dels representants de diverses associacions i
entitats locals, comarcals i provincials, cap novetat. Tothom
defensant els seus propis interessos i pocs, molt pocs,
interessant-se pel benestar dels figuerencs i els altempordanesos.
Els empresaris apostant per garantir-se un centre logístic
potent, una aposta que passa per deixar de fer soroll i no emprenyar
més a Foment; els comerciants protegint el seu negoci i
demanant que l’estació no es mogui del centre; les
associacions de veïns assistents al plenari exigint que des del
seu barri es garanteixi l’accés a la nova estació.[@more@]Enmig
d’aquestes manifestacions Defensem el Tren mostrant-se inflexible en
el seu posicionament inicial de mantenir l’estació al centre
amb la força, poca o molta segons qui analitza les dades, que
els dóna les gairebé 6.500 firmes que reclamen una
consulta popular sobre el tren.
En definitiva, una pel·lícula
que hem vist repetida massa vegades i que cada vegada sembla que té
un final més evident. El futur ferroviari de la ciutat es
continuarà discutint i tot i que l’aposta ferma del govern
passi per l’estació única Foment no sembla que, a mitjà
termini, estigui per la feina. Calen molts milions d’euros i Madrid
té a hores d’ara problemes molt més seriosos que ajudar
a solucionar el futur ferroviari de Figueres.D’altra banda, la carta
als reis que l’equip de govern enviarà a Foment i a la
Generalitat és un paquet de condicions que Melcior, Gaspar i
Baltasar rebran amb els braços oberts aquest proper Nadal.
La
llista d’exigències és tan llarga com ambiciosa i
segons l’alcalde, Santi Vila, si es compleix permetrà a
Figueres lluitar amb Girona per la capitalitat provincial. Si us
plau, tanquin les gàbies dels coloms perquè ja no se’n
poden fer volar més. Si l’aposta és per ponent, posin
tota la carn a la graella, i facin l’exercici de responsabilitat
política que demanen.
Els caldrà sort. I molta fe.
Algú encara confia en el suport del Ministeri de Foment?
Suposo que cal creure en els Reis Mags per poder fer un exercici de
fe tan intens.
16/10/08 / Diari de Girona / Didac
Moreno
