Convindrem que hi deu haver
empordanesos i figuerencs que els importa un rave la ubicació
definitiva de la futura estació de tren.
Figueres no està dividida en
dos, està dividida en tres: els que la volen nova i als
afores, els que malden per mantenir l´actual i els que tant
se´ls en fot el punt de partida si el ferrocarril és
net, fluid i va com un rellotge. Particularment, tinc una vaga
inclinació per la doble terminal, per mantenir el traçat
de rodalia pel centre, soterrat, i fer un bon embarcador perifèric
per a l´alta velocitat. Però, en realitat, només
hi ha una cosa que m´emociona només de pensar-hi: que
els trens vagin bé, que n´hi hagi molts, que siguin
puntuals, que desplaçar-se amb aquest mitjà sigui tan
efectiu i ràpid com fer-ho amb el vehicle particular. I més
còmode, és clar.
Tanmateix, els amics de la cosa
ferroviària d´una i altra opció no han caigut en
el gran parany que ens condemna: Figueres no entra en els traspassos
de Rodalies, tenim Renfe pels segles dels segles amén. Volem
proximitat, desplaçar-nos a la capital en un tres i no res,
fer d´urbà de dia i dormir a pagès, tenir
Barcelona a la vora i alhora viure´n lluny. La distància
marca el peatge nostre de cada dia, i arribin on arribin, els trens
duran l´uniforme de l´Estat. Si res no canvia, encara no
haurem arribat a Girona i a Flaçà ja hi haurà
passatgers drets o amuntegats a la plataforma. Si ens dotem d´una
estació rutilant però els combois continuen sent els
mateixos, maleïda sia l´andana d´espera!. Ho saben
prou els usuaris habituals del Catalunya Exprés, dels
Regionals que fan honor al seu nom. Ja podem bastir una, dues o tres
estacions modèliques, allò que compta és el
traçat i com s´administra.
Pensant amb la ciutat,
és evident que també m´emociona imaginar que el
pas a nivell és un malson del passat, que les vies són
un passeig verd des dels Fossos fins a Sant Pau de la Calçada,
sense pisos, sense especulació. Tothom està d´acord
en el disseny amable d´una Figueres post-TGV. O és un
somni, també?. Estem perdent el temps. Discutim per la
geografia, pel llacet i l´embolcall i, que se sàpiga,
encara ningú no ens ha fet cap regal. Frisem per l´ample
de via europeu i tot just tenim un carrilet.
FRANCESC CRUANYES
