Ara anem
bé. Comunicat de Premsa de Defensem el Tren de l’Empordà.
La
infinita paciència que han demostrat fins ara els usuaris de Renfe a
les nostres comarques, sembla que s’ha acabat. Per nosaltres,
negar-se a ensenyar el bitllet o qualsevol altra forma de protesta
pacífica, no només està plenament justificada, sinó que és la
única eina que fer sortir el nostre tren de la via morta de la
deixadesa i de l’oblit. La reacció amenaçadora de Renfe, com la
d’Adif quan impedeix repartir octavilles informatives a les
estacions, ha estat tan impresentable com era d’esperar. És una
tradició de molts anys.
Des dels
anys noranta, Renfe ha doblat els seus passatgers a Catalunya, mentre
la inversió es desviava cap a les caríssimes obres d’un AVE, que
transporta un nombre ínfim de total dels usuaris del ferrocarril.
Com a resultat d’això, la inversió estatal en el tren a
Catalunya, ha estat 9 vegades inferior a la de la Generalitat a la
petita xarxa dels Ferrocarrils Catalans. Això és el que explica que
els viatgers hagin d’anar drets molt sovint; això és el que
explica que, malgrat que l’AVE ja ha arribat a Barcelona, continuïn
les avaries i els retards. Això i el fet que el nombre de
treballadors de manteniment s’ha reduït en un 30%. Per si no n’hi
havia prou, l’augment de tarifes del 2009, no només supera
àmpliament les previsions d’inflació, sinó que a més és
discriminatori. Renfe ha apujat un 6,28% els bitllets de Rodalies; un
5% els de mitja distancia i un 4% els de l’AVE. Tot això, quan les
dades demostren que la majoria dels viatgers habituals de l’AVE
tenen un alt poder adquisitiu. Tot això, després que Renfe reduís
el període de vigència dels abonaments dels viatgers dels
regionals. Uns viatgers que tampoc tenen dret al sistema de devolució
exprés en cas de retards.
[@more@]
Aquesta
política antisocial és el resultat d’unes prioritats d’inversió
que han de canviar perquè són injustes i perquè l’argument de la
manca de diners, després dels generosos regals a la banca i de les
fortunes abocades a l’Alta Velocitat, és indefensable. Les
prioritats han de canviar també perquè problemàtiques com la crisi
econòmica, els accidents de trànsit, el col·lapse de les
carreteres i les ciutats, el canvi climàtic o l’encariment del
petroli, fan evident que és imprescindible un bon transport públic
i que no podem seguir avançant en contradirecció.
Què
podem fer ? Com a resultat de les protestes i de les nostres accions,
s’ha començat a parlar de la línia a la premsa i als parlaments i
l’administració catalana i el Ministerio de Fomento han hagut de
canviar una mica el seu discurs. La promesa de la direcció de Renfe
a Catalunya de reunir-se amb representants dels usuaris, és un
primer pas que demostra que el camí triat és el correcte. Però
encara estem molt lluny del que faria falta, perquè les prioritats
inversores ni es decideixen a Catalunya ni les decideix la direcció
de Renfe.
Cal
protestar, també, perquè val més prevenir que curar. Efectivament,
és molt possible que els retards que provoquen les obres es
reprodueixin quan aquestes es facin en d’altres llocs. A més, ens
tornem a preguntar què passarà entre el 2010 i el 2012 (com a
mínim) quan Fomento utilitzi el tercer rail que pretén instal·lar
a les vies de la línia per fer-hi circulars provisionalment els
trens AVE entre Barcelona i Figueres. Més encara, cal protestar per
garantir que les obres d’instal·lació d’aquest tercer rail, de
la nova senyalització, etc., no afectaran el servei.
Si els
usuaris no fem sentir la nostra veu, ens instal·larem definitivament
en el paper de pallasso de les bufetades que ens han adjudicat.
S’ha
de compensar els usuaris amb la retirada immediata de l’augment de
tarifes, amb l’extensió i la millora de la devolució exprés i
amb un pla d’acció clar per fer front als problemes que vindran.
Fidels
al nostre compromís amb els usuaris del ferrocarril i amb la nostra
comarca, proposarem, a tots els ajuntaments, als parlamentaris, als
sindicats i als moviments socials presents a la Cimera de Portbou,
tot un seguit d’iniciatives a realitzar en els propers mesos. Entre
aquestes, la convocatòria de mobilitzacions ciutadanes en defensa
del nostre tren de cada dia.
Defensem
el Tren de l’Empordà
