Resulta que un Catalunya Express Figueres-Barcelona , a hores d’ara tarda 30 minuts més que l’any 1987.
En els darrers temps s’observa que en el món ferroviari ( des de
diferents àmbits) que les coses es mouen . Aquest “moviment” a favor
del tren i del transport públic ferroviari té uns antecedents, unes
causes i , sobretot, unes conseqüències : ja ha arribat als de dalt, al
món polític. Ja és una demanda, una exhortació, un clam – social ,
civil i territorial – que exigeix, de baix a dalt, als representants de
la sobirania popular una millora efectiva del servei ( públic ).
La resposta contundent de la societat civil, per tal de fer possible un
tren millor, per tal d’ajudar a fer realitat una cosa tan fonamental en
la societat actual com és la possibilitat, sense l’estrès i
l’agressivitat de la carretera, de poder conciliar la vida laboral i
familiar, exigeix un canvi important dels transports públics i molt
particularment , del tren convencional. Doncs bé, aquest impuls
democràtic des de la base es tradueix en lluites i reivindicacions
cíviques concretes. Així , des de L’Alt Empordà s’ha d’observar, amb
molt satisfacció, 3 batalles obertes a favor dels tren: 1/. El combat
social dels ferroviaris de Cervera en la seva doble reivindicació, a
favor dels seus llocs de treball de proximitat i del manteniment i
millorar de la línia Cervera-Perpinya 2/. La pressió ciutadana del
comitè d’usuaris de la RENFE Portbou-Figueres-Girona-Barcelona, que,
d’una forma diàfana, amb dit prou, amb tots els ets uts, al
deteriorament i la regressió del servei ( resulta que un Catalunya
Express Figueres-Barcelona , a hores d’ara tarda 30 minuts més que
l’any 1987 ) 3/. Les contradiccions i l’empantanegament de la qüestió
ferroviària a Figueres, i per extensió , a tot l’Alt Empordà, amb el
rerafons del manteniment de l’estació del centre de Figueres per als
trens convencionals en les futures rodalies de Girona .
Davant de tot aquest panorama tan bellugadís el conjunt de l’Alt
Empordà no en pot quedar al marge. De fet , entre tots , el que hem
d’intentar és evitar el derrotisme. Hem d’evitar els comentaris
destructius que a vegades escoltem en referència a què , d’aquí dos,
tres o cinc anys ( quan estigui en funcionament l’AVE ), ens quedarem
sense gairebé res ( amb les escorrialles ferroviàries) . No ens podem
condemnar a mort nosaltres mateixos .Cal més autoestima col·lectiva .
