La Generalitat dóna allargues i els dos ajuntaments no es posen d’acord sobre l’àmbit d’actuació
El consorci que ha de gestionar la reordenació urbanística i viària dels voltants de la nova estació de tren que es farà a Vilafant continua estant a les beceroles quatre anys després que el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, signés amb els alcaldes de Figueres i Vilafant un conveni d’intencions pel qual s’anunciava la constitució «imminent» d’aquest òrgan, que estarà integrat pels dos ajuntaments i la Generalitat. Encara no s’han fet els estatuts i no hi ha acord entre els dos municipis sobre l’àmbit d’actuació del consorci. Mentrestant ja està en plena activitat la construcció de la línia del tren.
[@more@] Des del moment que l’Ajuntament de Figueres va plantejar desplaçar
el traçat ferroviari a ponent i afectar el terme de Vilafant, i d’això
ja fa més de deu anys, es va començar a parlar de la necessitat de
constituir un consorci on estiguessin representats els ajuntaments dels
dos municipis i la Generalitat. Les tres parts havien de formar un
òrgan que havia de determinar i executar tota l’ordenació viària i
urbanística que sorgiria de la construcció d’un eix d’infraestructures
tan important com el nou traçat del TAV i del tren convencional, a més
d’una nova estació intermodal. Tot i que de la constitució del consorci
se’n va parlar i molt en el mandat passat i en l’anterior, tot continua
igual, mentre que les obres de construcció de les línies del tren estan
en plena activitat, tant a Vilafant com a Figueres. Els treballs
ferroviaris avancen però encara no hi ha l’òrgan que ha d’establir els
criteris urbanístics sobre la requalificació dels terrenys –la majoria
són actualment rústics–, així com els accessos viaris que hauran de
concórrer a la nova estació, que se situarà en perpendicular al carrer
Avinyonet –però al terme de Vilafant–, i al seu àmbit d’influència.
El
mes de desembre del 2005 [vegeu peça adjunta] es va signar un conveni
que era un decàleg de bones intencions per constituir el consorci que,
en aquell moment, s’anunciava com a «imminent». Prèviament ja se
n’havia anunciat la constitució per la primavera d’aquell mateix any.
Abans de les eleccions municipals del maig del 2007, els dos
ajuntaments van rebre un esborrany d’estatuts que, des dels mateixos
governs municipals, es van qualificar de «poc concrets». A partir
d’aquell moment no s’ha avançat més, encara que totes les parts
insisteixen en la necessitat que es constitueixi. Aquest diari va voler
parlar del retard amb el secretari general del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Manel Nadal, però no
va ser possible. Un dels motius, segons fonts municipals, de les
discrepàncies és l’àmbit d’actuació que ha d’abastar. L’Ajuntament de
Figueres pretén que el consorci gestioni un espai més gran que suposi
la inclusió de la nova àrea residencial estratègica (ARE) que s’ha de
fer a la carretera de Llers, fet amb què l’Ajuntament de Vilafant no
està d’acord en considerar que supera les seves possibilitats com a
municipi. També les desavinences entre els dos ajuntaments pel tema de
Poliesports i l’anunci reiterat de l’Ajuntament de Figueres de
renunciar a continuar formant part del consorci per aquest complex han
enverinat les voluntats sobre el consorci del tren. En qüestions
ferroviàries, però, els dos ajuntaments, tard o d’hora, estan obligats
a entendre’s.
Molta fressa i poca endreça
Es va escollir un espai neutral com és el Consell Comarcal de l’Alt
Empordà perquè els alcaldes dels dos municipis en aquell moment, Joan
Armangué, de Figueres, i Paulí Fernández, de Vilafant, signessin
juntament amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques,
Joaquim Nadal, el conveni que havia de conduir fins a la constitució
definitiva del consorci ferroviari. Era el 12 de desembre del 2005 i no
era el primer cop que s’anunciava , però sí que era la primera vegada
que es feia en un acte amb presència de les tres institucions i amb una
signatura pel mig. Es va dir que en qüestió de mesos l’Incasol faria
una proposta d’estatuts i aquesta no va arribar fins un any i mig més
tard –poc abans de les eleccions municipals del 2007–. Aquestes
eleccions van suposar un canvi al capdavant dels ajuntaments i amb el
relleu semblava que s’acceleraria l’entesa i s’engegarien polítiques
comunes amb la qüestió ferroviària ja que Armangué i Fernández –entre
els dos hi havia poca química– havien discrepat molt sobre el
tren, i també sobre altres qüestions. Joan Armangué va dir en aquell
acte que la signatura del conveni era un acte de maduresa que servia
per demostrar que Figueres i Vilafant havien deixat enrere qualsevol
recel o reticència que poguessin tenir. És evident que el temps no li
ha donat la raó.
