El 4 de novembre a un quart de nou del vespre, a la
Sala de Conferències del Casino Sport de Figueres vaig assistir a un
dels actes més cívics de la meva vida. Va ser una xerrada sobre el
Pdusuf, una mena d’acrònim enrevessat, però molt carregat d’ideologia
regressiva, que vol dir pla director urbanístic del sistema urbà de
Figueres. Doncs bé, en aquest acte hi varen intervenir cinc ponents,
tots amb un discurs ben estructurat i descriptiu, tot i que el que em
va suscitar més entusiasme (potser perquè no havia tingut ocasió
d’escoltar-lo) va ser el president de Comerç Figueres, Jordi Rotllan.
El president dels botiguers de la capital de l’Alt Empordà va reblar el
clau a l’entorn del parany que ens han parat –no solament als
figuerencs i als setze pobles de la seva àrea, sinó a tots els
alt-empordanesos– els dogmàtics defensors d’aquest monstre multicèfal
anomenat Pdusuf. El senyor Rotllan va definir com a dos arguments
perversos i demagògics els que els qui defensen aquest pla esmenten
sovint: que és inevitable (la cançoneta del «dat i beneït»; i que el
Pdusuf representa el progrés i la resta és obscurantisme. Mai és massa
tard: les decisions polítiques sempre es poden rectificar. I el
«progrés» descontrolat i poc transparent és antiprogrés. En definitiva,
el Pdusuf no només és un atac mortal a la mobilitat sostenible, a
l’economia equilibrada de proximitat i a la ciutat compacta (amb
cohesió social) sinó que també és profundament immoral.
Josep M. Loste
