En
aquest xardorós agost –en què l’activitat política, econòmica i social
sol reduir-se a la mínima expressió– l’estat de la qüestió ferroviària
alt-empordanesa està generant una activitat molt prolífica, tant en
notícies com en rumors periodístics. És molt sospitós, molt negatiu i
molt antisocial que en el cor del període estival, en què hom resta mig
estabornit pels rigors climàtics, apareguin titulars de premsa i discretes
declaracions contradictòries que semblen preparar, adobar el terreny
per tal de voler aplicar una autèntica eutanàsia ferroviària a l’Alt
Empordà en els propers mesos. Deixen el cos garratibat en ple agost
informacions com la que deia que el pla director de l’àrea de Figueres
només preveu una estació de tren a ponent, quan s’han aprovat i s’estan
aprovant diverses mocions municipals arreu de la comarca exigint, com a
mínim, dues estacions de tren a Figueres (la del centre, soterrada), o
manifestacions informatives amenaçant que s’haurà de fer, potser ja al
setembre, el que digui Fomento peti qui peti: jo em demano si
s’ha explicat de manera correcta la realitat dels fets –mobilitat
social– a Madrid. De fet l’intent d’eliminar, toscament, el tren Costa
Brava o el serial del pla director de Figueres són, ara i aquí, les
dues cares de la mateixa moneda: la temptativa d’exercir l’eutanàsia
ferroviària a l’Alt Empordà. El suïcidi, provocat, de la mobilitat
social en una època de crisi estructural, econòmica i energètica.
aquest xardorós agost –en què l’activitat política, econòmica i social
sol reduir-se a la mínima expressió– l’estat de la qüestió ferroviària
alt-empordanesa està generant una activitat molt prolífica, tant en
notícies com en rumors periodístics. És molt sospitós, molt negatiu i
molt antisocial que en el cor del període estival, en què hom resta mig
estabornit pels rigors climàtics, apareguin titulars de premsa i discretes
declaracions contradictòries que semblen preparar, adobar el terreny
per tal de voler aplicar una autèntica eutanàsia ferroviària a l’Alt
Empordà en els propers mesos. Deixen el cos garratibat en ple agost
informacions com la que deia que el pla director de l’àrea de Figueres
només preveu una estació de tren a ponent, quan s’han aprovat i s’estan
aprovant diverses mocions municipals arreu de la comarca exigint, com a
mínim, dues estacions de tren a Figueres (la del centre, soterrada), o
manifestacions informatives amenaçant que s’haurà de fer, potser ja al
setembre, el que digui Fomento peti qui peti: jo em demano si
s’ha explicat de manera correcta la realitat dels fets –mobilitat
social– a Madrid. De fet l’intent d’eliminar, toscament, el tren Costa
Brava o el serial del pla director de Figueres són, ara i aquí, les
dues cares de la mateixa moneda: la temptativa d’exercir l’eutanàsia
ferroviària a l’Alt Empordà. El suïcidi, provocat, de la mobilitat
social en una època de crisi estructural, econòmica i energètica.
