El tren és la llibertat

Sembla que darrerament, tant des dels poders públics com des de la
societat civil, es comença a estar més compromès amb el tren. No hi ha
dubte que un mitjà de transport ecològic, força segur i, relativament,
bé de preu hauria de ser més ben valorat pel conjunt de la població i
dedicar-hi més inversions en manteniment. De tota manera encara caldrà
lluitar molt contra els tòpics i les mentides manipuladores, ja que
alguns potents mitjans publicitaris, al servei del lobby
automobilístic i petrolier, i les dinàmiques equivocades del passat ens
volen fer creure que el cotxe és la llibertat; però això és completament
fals (accidents, cost del combustible i les assegurances, problemes per
aparcar, robatoris, etc.). Per contra, el tren –sobretot el tren
convencional– representa una forma de reagrupament social moderna i
sofisticada; un lloc de convivència, en què s’evita l’estrès diari.
Sense cap gènere de dubtes, la mobilitat del tren convencional
representa l’autèntica llibertat davant del vehicle privat; el qual, ara
i aquí, ha esdevingut un problema greu: una forma arcaica i poc eficaç
de mobilitat. Massa vegades representa l’agressivitat més primària
elevada a l’enèsima potència. El tren és la llibertat, tot i que hem de
fer possible que, a més, esdevingui la justícia social i l’equilibri
territorial. Ara i aquí cal blindar el tren convencional de totes totes.

J.M Loste

7/2/11 / El Punt

css.php