Catalunya, Occitània i el tren convencional

El diumenge 19 de febrer  va  tenir  lloc, a Narbona,   una interessant  trobada  entre  el President Carles  Puigdemont  i  la Presidenta de  la Regió  ampliada d’Occitània (que  inclou la Catalunya Nord) . Ara  caldria  que l’Administració  de  la  Generalitat  de  Catalunya  i  l’Administració  de la Regió d’Occitània parlessin, tractessin de  temes  concrets  que  afecten actualment, molt negativament,  el territoris respectius;  és a dir, de la millora  del tren  convencional. Caldria  que  les  dues  administracions  es  posessin d’acord en el tema  de les desastroses i tercermundistes  interconnexions  ferroviàries entre Portbou i Cervera de la Marenda que afecten, tan  negativament,   les persones, els usuaris  de  carn i ossos, línies de trens  regionals  R11  i  RG1;  així  com també els  usuaris del Nord que volen desplaçar-se cap a la Catalunya  Sud. També  hauria  de millorar la  relació  amb  les interconnexions  ferroviàries  entre  Puigcerdà i  la Tor  de  Querol que afecten a la línia R3.

Ara és  urgent : ara és el moment precís  i oportú  de  començar a  col•laborar de debò entre ambdós territoris (ambdues administracions i  les seves reespectives  societats civils)  i  posar les bases  per  fer  possible  un tren convencional   transfronterer  de proximitat,per la  costa -entre Narbona, Perpinyà, Cervera, Portbou, Figueres i Girona , amb enllaços al sud cap a Barcelona i al nord  cap  a  Montpeller i Tolosa de Llenguadoc- .Cal, per damunt de  tot,  solucionar, socialment  i políticament,   la qüestió  clau de les -terriblement degradades-  interconnexions  ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda, que tots  els  trens actual  del  Sud que venen de  Barcelona  arribin a  Cervera i  tots els trens  del Nord quer venen de  Perpinyà, Narbona, Avinyò o Tolosa  arribin fins  a Portbou.  Desprès  caldria  una  planificació  d’horaris  entre  els  dos  territoris  ferroviaris, uns horaris  ben  coordinats i  fer  possible  un compatibilzació de sistemes per  tal que des del Sud  sigui possible treure, comprar  un  bitllet  fins la  darrera  estació  del  Nord  i viceversa

 En síntesi, ara i  aquí, tenim  molta  feina en la  qüestió  del tren convencional  entre  Catalunya  i Occitània. , en conseqüència  estem perdent  moltes oportunitats econòmiques  i socials. El territori, els ajuntaments, d’altres  administracions  intermèdies, els  sindicats, les  associacions empresarials  i, sobretot,  les  associacions  d’usuaris del tren convencional  estan exigint una millora de les  comunicacions ferroviàries  en uns territoris  molt  tocats  per la crisi   econòmica, social i, força  oblidades, per  part de les  administracions.  Ara  és   el moment  clau  de  fer  una  crida  cívica  al  President  Puigdemont, i a la  President  Delga perquè es posin a  treballar  de debò  -a  aplicar la màxima voluntat  política- i a  col•laborar més estretament  a  favor  dels seus  respectius  territoris  en el  marc  de la col•laboració  transfronterera  de l’Eurodistricte  en relació amb la baula  més  feble  de  totes : el tren convencional. Un  tren que  ha  de millorar  mol perquè  ha de servir d’unió que exerceixi  la  funció  d’esperó per al reviscolament  del  progrés econòmic  i  social  i la lluita justa  a favor  de l’equilibri territorial.

Josep Maria Loste

19/02/2017 in.directe.cat

css.php