ÀNGEL DE VEGA
Que quedi clar d’entrada el meu respecte envers qualsevol mena de
negociació entre organitzacions de treballadors i empreses, ja siguin
públiques (de fet privatitzades des dels governs d’Aznar) o privades.
Ara bé, en l’actualitat, amb la crisi que hi ha i amb la precarietat
laboral que ha significat la implementació arreu dels contractes
temporals, aquells privilegiats que gaudeixen de feina estable, amb
contracte indefinit, i que a més realitzen un servei públic tan bàsic
com ara el transport ferroviari de viatgers, s’haurien de mostrar més
solidaris amb assalariats que no es poden permetre anar a treballar i
tornar a casa per carretera.
M’estic referint a la negociació que
els maquinistes de Renfe duen a terme amb la companyia prenent com a
hostatges (indefensos i impotents) treballadors (sovint amb contractes
temporals) i estudiants de l’Alt Empordà, concretament de Vilajuïga,
Llançà, Colera i Portbou. De fet, i com a usuari afectat i emprenyat, em
pregunto si aquest col·lectiu de treballadors privilegiats (per molta
raó que tinguin a l’hora de reclamar més hores de descans) s’atrevirien a
maltractar els usuaris de Renfe de quatre poblacions del País Basc de
la mateixa manera com ho estan fent actualment a l’Alt Empordà, a
Catalunya.
[@more@]Un cop feta aquesta breu menció a la diferència radical
que existeix entre llaurar dret o fer el que es vol depenent del
territori on s’actua, voldria recordar que qualsevol col·lectiu disposa
del dret de vaga per assolir els seus objectius. És a dir, o es treballa
o es fa vaga. El que no pot ser és fer veure que no passa res, que es
treballa amb normalitat, que no es fa vaga, que no hi ha serveis mínims o
parcials (com és el cas), que es compleixen horaris i servei, i alhora
putejar els usuaris de quatre poblacions empordaneses. És a dir, si els
maquinistes volen fer pressió sobre Renfe, que anunciïn amb temps,
obertament, que es faran tres dies de vaga o els que facin falta; però
no només en el tram Figueres-Portbou, sinó en tota la línia
Barcelona-Portbou, amb dos pebrots (traduïu al castellà i obtindreu
aquella frase que tant agrada als espanyols). I després, nosaltres, els
usuaris, avisats, ens organitzarem de la millor manera possible.
Però
aquí, a part d’aquesta manca de pebrots per fotre els usuaris de tota
la línia Barcelona-Portbou durant un o diversos dies, amb el dret
legítim de vaga per endavant, cal dir que els màxims culpables d’aquest
desgavell són els responsables de Renfe a Catalunya i a Espanya, perquè
sabent que els maquinistes fan una vaga encoberta (perquè això és el que
estan fent) i que per tant no compleixen ni horaris ni serveis fins al
final de la línia, continuen oferint-los. O sigui, segueixen venent
bitlles de tornada com si no passés res. I això és una vergonya
tercermundista que una part dels empordanesos, dels gironins i dels
catalans en general no ens mereixem.
De tota manera, ja va bé que
tot plegat passi ara, a poques setmanes de les eleccions al Parlament,
perquè potser els meus soferts companys usuaris de Renfe de Vilajuïga,
Llançà, Colera i Portbou s’adonaran de la necessitat de votar partits
independentistes que a la llarga ens deslliurin de la creu que suposa
aguantar estoicament durant els propers anys penalitats com ara el
servei "públic" de Renfe. O sigui, ara ja n’hi ha prou d’una companyia
ferroviària espanyola que no suspèn de sou i feina maquinistes que no
fan vaga i que tanmateix ens putegen dia sí, dia també, a l’hora de
tornar a casa, i també a primera hora del matí per anar a treballar o a
estudiar.
És més, ara ja n’hi ha prou d’aquesta prepotència que
només té els nassos de castigar-nos a nosaltres, els empordanesos, però
no pas a tots els usuaris, els del tram Barcelona-Figueres inclosos. Si
fan vaga, que en facin; però al llarg de tota la línia. Per contra, si
treballen (i cobren) que facin la seva feina i que ens portin a casa en
tren, tal com diu el nostre bitllet-document d’anada i de tornada, i no
pas d’altres per carretera, en autocar. Ara ja n’hi ha prou de
collonades com ara suprimir el servei quan bufa tramuntana, sobretot
quan està demostrat que en cas de vent fort el tren és el mitjà de
transport més segur.
El mal, però (el gran mal de Catalunya, la seva
desgràcia) és que milers de catalans (tant si viatgen en tren com si
no) votaran formacions unionistes amb Espanya el proper dia 28. O sigui,
a Convergència i Unió, PSC, PP, Iniciativa i al partit que actualment
integra el Grup Mixt del Parlament. Però aquests votants no s’adonen que
bona part de tota aquesta patuleia (sobretot els més votats) estan a
sou dels grans interessos econòmics espanyols, de grans grups públics i
privats, i que per tant no faran res perquè tot plegat millori. És a
dir, hi ha tants diners en joc, tants, que em temo que molts diputats
electes del Parlament han cobrat, cobren i cobraran perquè res no
canviï. I això inclou continuar patint serveis públics desastrosos com
el de Renfe a Catalunya i sobretot a l’Alt Empordà. Per tant, obrim els
ulls d’una vegada i votem independència, o per contra, entre uns i
altres, ens continuaran putejant durant sis segles més.
18/11/10 / DdG

Alcaldes i usuaris lamenten els problemes que té el servei ferroviari a partir de Figueres
Comentaris recents