gener 2009

L’articulista reflexiona sobre els
arguments utilitzats per l’equip de govern de Figueres pel trasllat
de l’estació del tren.

FRANCESC CANET Ramon Iglesias, en el seu dietari del diumenge
dia 10 de gener, escrivia, sota el suggerent títol de Ridícul
històric?, això: "Si la sospita que ha llançat l’alcalde de Figueres,
Santi Vila, acaba fent-se realitat, podem estar davant del més gran
ridícul de la història de la ciutat". Coincideixo del tot amb Ramon
Iglesias quan diu que per a Fomento només és prioritari construir
l’alta velocitat.

A Figueres, fa temps, molt temps, que alguns estem defensant aquesta teoria, malgrat les desqualificacions rebudes.
Hem
dit que calia destriar el problema del tren convencional, el que
vertebra el territori, i el del Tren de Gran Velocitat, que tindrà poca
incidència a la comarca (la tecnologia explica que pararan poquíssims
TAV a Figueres). El traçat de l’alta velocitat ha estat poc qüestionat
(la utilitat, sí), perquè és una decisió del Govern de l’Estat contra
la qual és difícil articular respostes útils. El que una bona part de
la ciutadania i molts ajuntaments de l’Alt Empordà veuen com una errada
monumental és treure l’estació del tren convencional de la seva posició
actual, tenint en compte que la major demanda potencial ve -Figueres a
banda- de l’est de la comarca.

Queda claríssim que s’ha volgut
córrer un risc fiant la retirada de les vies del centre de Figueres a
la solució de l’estació conjunta -TAV i convencional a l’oest, al terme
de Vilafant. I aquesta actitud té noms i cognoms. Per això, llegir ara
que l’actual l’alcalde de Figueres tem que el tram nord no es faci
perquè el context urbanístic no permetrà generar les plusvàlues
necessàries … és una declaració purament defensiva. Força criticable,
tenint en compte que es produeix pocs mesos després que ell mateix
hagués defensat la viabilitat del projecte de Foment per a Figueres. Em
fa l’efecte que ara busca espolsar-se la responsabilitat d’haver
d’admetre que el seu suport a la "solució Armangué/PSC" possiblement el
durà al fracàs de no ser l’alcalde que aconsegueixi treure les vies del
centre de la ciutat.

Una estratègia que és comprensible
políticament, però que des d’ERC tenim el dret i l’obligació de
denunciar. Si es compleixen els seus temors actual (sempre hem estat
convençuts del que ell comença a estar-ne ara), quan d’aquí aun parell
o tres d’anys el TAV arribi a Vilafant… les vies continuaran al
centre de la ciutat. Per molts anys, ben segur, perquè s’haurà perdut
una oportunitat magnífica de soterrar-les. Sense tram nord i amb
estació convencional a Vilafant, les vies actuals seran necessàries per
al tram Figueres-Portbou . Un tram que -més enllà de solucions que
improvisin ara els que l’han condemnat amb el seu suport a la solució
de Foment- està en greu perill de desaparició.

Cada dia queda més
clar que el soterrament de les vies i el manteniment de l’actual
estació del convencional al centre han estat i són la millor opció per
a la ciutat i per al territori.

Quan la immensa majoria dels
ciutadans i dels grups polítics hagin acabat de veure els perills reals
de l’opció escollida per Foment i avalada pels governs de Figueres
(anterior i actual), potser encara serem a temps de reconduir el
problema i disputar la segona part d’un partit. Però només és una
possibilitat. Potser haurem perdut definitivament el tren i ja ni ens
quedaran ganes de pujar al trist i últim vagó, aquell en el qual es
passen comptes.

24/1/09 / Ddg

Tweet

L’alcalde (CiU) admet que estan
preocupats perquè la situació actual és "complexa"

La supressió del pas a nivell i la
retirada de les vies del tren del centre de Figueres podrien perillar
per la falta de promotors interessats en els terrenys que
s’alliberaran. L’alcalde de Figueres (CiU), Santi Vila, admet la
preocupació per part de l’Ajuntament. L’aprofitament dels terrenys
hauria de servir per finançar la retirada de la infraestructura
perquè el ministeri de Foment només es vol fer càrrec de
l’arribada del TAV a Vilafant.
Tant l’anterior govern de Joan
Armangué (PSC), com l’actual, sempre havien venut l’arribada del TAV
a la ciutat com la gran oportunitat per eliminar les vies i els
passos a nivell que parteixen en dos la ciutat.[@more@]

A càrrec de l’Ajuntament

Des de
Foment ho veuen amb bons ulls, però també sempre han defensat que
el cost de la retirada de tota la infraestructura que travessa la
ciutat hauria d’anar a càrrec de l’Ajuntament de Figueres o dels
possibles inversors interessats en els terrenys que s’alliberen. Per
tant, s’esperava que les plusvàlues servissin per poder finançar
l’elevat cost d’aquesta operació. Ara bé, els canvis en el mercat
immobiliari semblen posar en dubte que això es pugui fer, almenys en
un termini curt de temps.
Des del ministeri de Foment s’ha buscat
la manera de desviar la via actual del tren a l’entrada de Figueres
fins a la futura estació del TAV, el que permetria fer-hi passar
també els trens ràpids -adaptant les vies- mentre no estigui la
línia definitiva d’alta velocitat. El nou enllaç des de la nova
estació fins a la línia actual, però, com la retirada de les vies
actuals de Figueres, però, tampoc s’ha plantejat. Per tant, si
Figueres no troba una solució al finançament per la supressió de
les vies actuals, l’operació podria quedar encallada.
L’alcalde
de Figueres (CiU), Santi Vila, en declaracions a la Cadena Ser
manifesta la preocupació per la situació. Vila declarava que el que
veuen amb preocupació és que "no se li escapa a ningú que
l’alliberament de les vies del tren del centre de la ciutat es
fonamentava, o es fonamenta, si volem encara ser raonablement
optimistes, en la possibilitat de generar aprofitaments urbanístics
que ajudin a finançar l’actuació d’eliminació de les vies,
d’eliminació dels passos a nivell" Això, actualment a
Figueres, "com a qualsevol altra ciutat", admetia Vila, "en
aquests moments és especialment complex".

16/1/09 / Ddg

Tweet

Figueres, Girona i l’aeroport tindran trens regionals ràpids

El
govern va aprovar ahir el pla de transports de viatgers 2008-2012, que
preveu crear dues línies de tren de rodalies entre Figueres i Maçanet.
A més, les estacions de Figueres, Girona i l’aeroport tindran trens
regionals d’alta velocitat, que enllaçaran amb Barcelona i les altres
capitals del país. El govern, però, encara no té competències en aquest
camp.

El pla es va treure a exposició pública a
principis de febrer de l’any passat, i durant el període informatiu va
rebre cap a un miler d’al·legacions, algunes de les quals s’han sumat
al document. L’objectiu és programar les principals actuacions en
matèria de transport de viatgers en un horitzó amb una previsió de
quatre anys. El pla conté dues grans línies: el transport per tren i el
transport per carretera. En aquest últim, es basa en l’increment de
línies i freqüències, de serveis directes i singulars –a punts
d’interès com ara hospitals comarcals, aeroports i polígons
industrials– i també en la millora d’equipaments i implantació de
carrils bus.
[@more@]

MÉS TRENS I MÉS RÀPIDS

Pel que fa al vessant ferroviari, el pla incorpora moltes novetats. La
més destacada és la implantació d’un servei de rodalies entre Maçanet i
Figueres, amb dues línies. Una seria de Figueres a Riudellots, i
l’altra de Maçanet a Flaçà, amb dues sortides en hores punta en
cadascuna. D’aquesta manera, el tram central de l’àrea urbana de
Girona, entre Flaçà i Riudellots, tindria quatre serveis en hora punta.

A
més, també es vol crear un servei regional de trens directes o
semidirectes d’alta velocitat, a 220 km/h, que connectin les principals
capitals del país. En total, serien cinc línies a tot Catalunya, quatre
de les quals operarien a les comarques gironines. Només hi hauria tres
estacions –Figueres, Girona i l’aeroport Girona-Costa Brava–, amb 20
expedicions diàries entre Girona i Figueres i 24 entre Barcelona i
Girona. En el primer cas, el trajecte es faria en 12 minuts, i en el
segon, en 35, menys de la meitat del temps que es triga actualment. Per
a aquesta línia s’hauria d’utilitzar la infraestructura del tren d’alta
velocitat, mentre que en el cas de les rodalies es faria servir la via
que utilitzen els trens convencionals. Tot plegat no afectaria els
regionals existents, sinó que l’objectiu és que servís per incrementar
les freqüències i les línies.

Un dels problemes que es plantegen
és, però, que tant la infraestructura com els serveis són competència
de l’Estat, si bé està previst traspassar-los a la Generalitat en el
cas de rodalies, tal com preveu l’Estatut. De fet, el mateix pla –en el
document sotmès a informació pública–, especifica que concretar
aquestes propostes només serà possible quan es facin els traspassos, es
tingui el material mòbil i es desenvolupin les infraestructures i les
inversions previstes.

INTEGRACIÓ TARIFÀRIA

Finalment, el pla preveu la integració tarifària a tot Catalunya, de
manera que es pugui viatjar amb un sol bitllet. En total, destina 840
milions d’euros a millorar el transport públic en autobús, però no
s’especifica quants en caldran en l’apartat ferroviari.

8/1/09 /EL Punt /  O. MAs

Tweet