Avaries

El passat 12 d’octubre, a quarts de sis de la tarda, a l’altura de Vilamalla, un tren dels anomenats regionals (d’aquells que tenen més de 30 anys) procedent de Barcelona en direcció Portbou-Cervera, va descarrilar i durant tota la vesprada de la Hispanitat es van acumular retards de 80 minuts. Aquest és un episodi quotidià del lamentable servei públic ferroviari que patim, ja fa massa temps, els ciutadans de la demarcació de Girona, una circumscripció electoral, ara, molt cobejada, per polítics que mai s’han preocupat de debò pel tren convencional ni per la mobilitat sostenible. Per aquesta raó, i encara que ens vulguin fer creure els gran mitjans mediàtics (a voltes molt manipuladors) que tot el peix electoral ja està venut, considero que seria molt saludable i higiènic, pel bon funcionament de la democràcia de les nostres contrades, que els diversos candidats debatessin aquesta qüestió: el tren convencional com a transport públic, social i d’equilibri territorial, en una societat amb una crisi de cavall, en què cal estalviar (de tot), però sobretot energia i estrès. El tren a la regió de Girona té plantejats diversos contenciosos que, si no es resolen acuradament bé, poden fer molt de mal al conjunt del teixit econòmic i social bàsic del nostre territori. A banda del problema general del mal estat de la infraestructura (la maleïda catenària i totes les seves derivades) i de l’obsolescència del material mòbil (massa vegades aquests trens de 30 anys de vida no poden ni sortir de Portbou per problemes mecànics), tenim el problema del túnel del tren convencional a la Florència catalana (sembla abandonat per l’administració central) i l’amenaça (amb aires especulatius i grandiloqüents) d’eliminar l’estació del centre de Figueres (que posaria en perill tota la mobilitat comarcal i gran part de la regional). Ara, amb la crisi que tenim, el pitjor que es podria fer és minoritzar el tren, per justificar més retallades i beneficiar el cotxe privat. Cal mantenir els serveis públics ferroviaris de proximitat de totes totes: és vital. La Generalitat ha enviat missatges positius a favor de la línia de passatgers, però no acaba de concretar-se ni consolidar-se res. Ara és un bon moment de reflexió i explicació. Ara és l’hora d’apostar de debò pel tren social, sostenible i digne. Els polítics que volen representar la demarcació s’hauran de mullar.

Josep M. Loste

17/10/11 / El Punt

Tweet