Articles by jkosinsky

L’articulista va viure en primera persona la situació i la qualifica de kafkiana

ÀNGEL DE VEGA
El dimecres, dia 11 de novembre, els usuaris de l’últim tren, el
que va a Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou, vam haver de fer aquest
trajecte uns amb autocar i els altres amb taxi. Sembla ser, pel que vaig
escoltar durant el trajecte, que el maquinista d’aquest tren, que
hauria d’arribar a Portbou a les 22.02 hores, considera que la seva
jornada laboral s’acaba quan el comboi arriba a Figueres. Per tant,
l’endemà al matí, a les 7 hores, tampoc no hi ha tren que surti de
Portbou a les 7 perquè el regional és a Figueres des de la nit anterior.
És a dir, un empleat de Renfe, un de sol, pot ?carregar-se el servei i
els horaris de la companyia i aquesta no el suspèn ni de sou ni de
feina. És més, els comentaris que anava escoltant ahir a la nit mentre
tornava a casa en autocar afirmaven que aquest individu viu a Figueres i
que fins ara Renfe li pagava un taxi des de Portbou fins a la capital
empordanesa, però que actualment se li ha deixat de pagar.[@more@] Per tant,
aquest maquinista atura el tren a Figueres i l’endemà reprèn el servei
des d’aquella estació, carregant-se el servei del tren de la nit
anterior fins a la frontera i també el que hauria de sortir a les 7 del
matí de Portbou en direcció a Barcelona. Insisteixo: tot això és el que
vaig escoltar ahir a la nit dins de l’autocar. Ara bé, crec que tot
plegat és tan demencial que no ho trobo versemblant. No serà que hi ha
una protesta dels maquinistes de Renfe per culpa del traspàs de rodalies
i de regionals a la Generalitat? Tanmateix, i malgrat el que passa quan
aquest maquinista és qui condueix el tren, la companyia continua
oferint dins dels seus horaris el servei d’un tren que no circula a la
nit fins a Portbou i que tampoc no circula al matí fins a Figueres. La
situació, sigui culpa d’una sola persona o per contra de tot un
col·lectiu, el dels maquinistes, és kafkiana.

12/11/10 / Ddg

Tweet

El maquinista va deixar el tren a Figueres perquè no han arribat a un acord pels horaris d’aquesta temporada

Els horaris que facilita la companyia ferroviària Renfe anuncien un tren
regional que surt de Barcelona a ls 19.16 hores i arriba a Portbou a
les 22.02. És el darrer que arriba a aquest municipi i que, a més,
s’atura a Vilajuïga, Llançà i Colera. Com molts altres dies, desenes de
persones el van agafar aquest dimecres però, per la seva sorpresa, el
comboi es va aturar a Figueres. Sense massa explicacions se’ls va dir
que tindrien un transport per arribar als seus destins. El motiu: el
maquinista del tren va deixar-lo a la capital altempordanesa, segons
expliquen els sindicats, perquè no han arribat a un acord amb la
delegació provincial de Barcelona pels horaris d’aquesta temporada i,
alguns d’ells, decideixen fer només les "hores mínimes". Ahir va ser el
torn de Figueres, però, segons la companyia, des d’aquesta setmana la
situació s’ha produït també en altres punts. Asseguren que estan
negociant amb els sindicats i que, sense que s’obri cap actuació contra
els maquinistes, oferiran als usuaris la devolució del bitllet o un
transport alternatiu. [@more@]"Jo l’agafo a Figueres i hi vaig amb deu
minuts d’antel·lació. Quan vaig arribar-hi, però, em vaig trobar
coneguts de Portbou que em van dir que el tren acabava el seu destí
aquí", explica Àngel de Vega, un dels usuaris afectats per l’incident.
Vega diu que va anar a demanar explicacions a la finestra d’informació
per saber què havia passat o "si és que feien vaga". La resposta va ser,
diu, "és cosa dels maquinistes". "Ens van dir que vindria un autobús i
que no hauríem de pagar res", afegeix. Gairebé a les deu de la nit,
explica, -l’hora en què haurien d’haver arribat al seu destí final- va
aparèixer el bus que va dur els afectats a Portbou i Llançà -on va
recollir els que esperaven arribar a Portbou- i un servei de taxi es va
fer càrrec dels que anaven a Vilajuïga i Colera. Vega assegura que molts
dels usuaris amb qui va compartir el trajecte de tornada explicaven que
no és la primera vegada que passa però va titllar la situació de
"surrealista". Fonts de la companyia ferroviària van explicar tenir
constància de l’incident i van assegurar que els maquinistes tenen un
gràfic horari pactat i que, des d’aquesta setmana, alguns han decidit no
complir-lo. Afirmen que, de moment, no està previst sancionar-los
perquè estan negociant amb els sindicats per tal de reconduir la
situació.

El problema, a Barcelona

Des
d’UGT, però, expliquen que el problema es troba a la província de
Barcelona. I és que, segons diuen, "ells tenen una jornada laboral
mensual i les condicons generals vénen marcades en l’àmbit estatat però
cada província negocia el gràfic horari". A Barcelona, però, no s’han
posat d’acord amb el quadrants horaris -que negocien a l’inici de cada
temporada- i, per aquest motiu, "han decidit no fer més que els horaris
mínims". En aquest cas, expliquen, la jornada per a aquest maquinista
acabava a Figueres, segons aquest criteri, i no a Portbou, tal com
s’estableix als horaris de la companyia. 

12/11/10 / Ddg

Tweet

L’actuació
d’Adif davant qualsevol incidència ferroviària ve regulada pel seu Manual de Prevención y Gestión de
Incidencias. En aquest document, la seva fitxa núm.3, Actuaciones frente a temporales de
viento, estableix les mesures a adoptar en cas d’alertes de
vents forts, que per a velocitats del vent compreses entre 100 i 120 km/h
limiten la velocitat dels trens a 100 km/h, i si la velocitat del vent supera
els 120 km/h es suspèn la circul·lació pels trams afectats (com va succeïr
el proppassat 25 d’octubre entre Figueres i Portbou). Per a l’establiment de
les alertes es compta amb la informació facilitada per l’Agència Estatal de
Meteorologia.

Tweet

Avui 18 de Setembre de l’any 2010, Festa del Tren, nosaltres, càrrecs electes en diferents institucions d’ambdues bandes del Pirineu i representants d’organitzacions de la societat civil del mateix àmbit, ens hem reunit a l’estació de Portbou per fer pública la següent declaració:

COMPROMÍS DE PORTBOU.
PER UN TREN TRANSFRONTERER CATALÀ.

1.  Conscients que la problemàtica mediambiental, els accidents i les congestions de trànsit fan aconsellable afavorir l’ús del transport públic, volem conservar i potenciar la línia de Cervera i Portbou com un tren de proximitat dins l’espai català transfronterer. Parlem d’una línia que, entre Perpinyà i Girona, uneix una vintena de municipis,  fonamentalment de l’Empordà i del Rosselló i que ha de tenir un paper molt important però diferent del de la línia d’alta velocitat.

[@more@]2.  Sabem que hi ha experiències ferroviàries transfrontereres molt positives en diferents països europeus. Volem que aquesta línia pugui funcionar, en un futur, com un servei unificat de transport de viatgers. Cal començar per garantir la qualitat i la regularitat del serveis actuals. És imprescindible tenir unes bones connexions transfrontereres, harmonitzant els horaris de la SNCF i la RENFE.

3. Volem que aquestes connexions transfrontereres tinguin uns enllaços eficients amb el nou sistema de rodalies de les comarques de Girona que la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a crear; de tal manera que, en l’espai ferroviari delimitat per les ciutats de Perpinyà i Girona, és garanteixi la cohesió territorial i el dret a la mobilitat de totes les persones: dels treballadors i dels estudiants, dels jubilats i dels turistes.

4. Conscients que el transport per carretera va al col·lapse i conscients també que les necessitats de transport de mercaderies no podran ser resoltes per la línia d’alta velocitat del Pertús, considerem imprescindible potenciar el transport de mercaderies per la línia de Cervera i Portbou.  Aquesta és també l’eina necessària per protegir els llocs de treball ferroviaris, a banda i banda de l’Albera.

5. Conscients que els atractius turístics d’una i altra banda de l’Albera són sovint complementaris, volem afavorir l’ús d’aquest mitjà de transport per fer possible un turisme més sostenible i menys condicionat per l’estacionalitat. Un model turístic que doni a conèixer i protegeixi el gran patrimoni cultural, paisatgístic i natural d’aquestes comarques.

6.- Volem convertir aquesta línia comuna en un instrument per impulsar les iniciatives transfrontereres en tots els àmbits de la vida econòmica, social, educativa i cultural. Volem afavorir la mobilitat laboral, el comerç i l’economia local i, sobretot, millorar la qualitat vida de les persones que vivim en aquesta regió.

7. Els sotasignats ens comprometem a treballar, en els nostres respectius àmbits, perquè aquest Compromís pugui ser una realitat el més aviat possible.

Signatures:

Tweet

Portbou i Cervera van néixer amb el tren i amb les duanes. No ens ha
d’estranyar doncs que la injustificada marginació del ferrocarril i la creació
de la Unió Europea, hagin  portat
les dues viles a la decadència. Malgrat tot, els seus ajuntaments eren molt
conscients de les potencialitats del tren convencional pel que fa al transport
de persones i de mercaderies. Per aquesta raó, van organitzar la Cimera
Ferroviària de la tardor del 2008, que va ser un pas endavant molt important en
la defensa de la línia.

En vam sortir amb dues conviccions reforçades: el caràcter decisiu de la
connexió internacional que representava la línia i la necessitat d’una
mobilització social i política als dos costats de la frontera per a preservar-la
i potenciar-la. Una mobilització de veïnes i veïns, d’ajuntaments i
organitzacions.

[@more@]

Aquesta primera Festa del Tren, suposa un pas més en
aquesta direcció. Un pas que tenim intenció de repetir,  a l’altra banda de
la frontera, l’any vinent.

Patim una greu crisi econòmica. El transport per carretera de persones i
mercaderies va al col·lapse; el model del turisme massiu fa aigües des de fa
anys i la problemàtica ambiental és molt seriosa. Per fer front a tot això,
preservar els llocs de treball lligats al ferrocarril i al turisme i encarar el
futur amb optimisme, és imprescindible un bon sistema de transport públic i
això, a l’Alt Empordà i a la Catalunya Nord, vol dir vies i trens. Vol dir la
línia com un corredor europeu i també un tren de proximitat dins l’espai català
transfronterer. .

En el decurs de la Taula Rodona prevista al programa, els Alcaldes dels
dos municipis presentaran un document, el Compromís de Portbou, que servirà per
buscar les complicitats socials i polítiques necessàries per avançar en aquesta direcció en els propers
mesos.

Res d’això serà possible sense el suport de la gent de les nostres
comarques. Convidem tothom a venir a Portbou el dissabte 18 de setembre, a gaudir
dels encants d’aquesta vila  i a contribuir, amb la seva presència, a
l’èxit d’aquesta empresa.

Organitzem aquesta Festa:

–      
des de l’Empordà, l’Ajuntament de Portbou   l’Associació per a la Promoció del
Transport Públic (PTP) i Defensem el Tren de l’Empordà;

–      
des del Rosselló, l’Ajuntament de Cervera, que té el suport del Consell General dels
Pirineus Orientals,  l’Associació d’Usuaris de la línia i la Federació
Nacional que agrupa les associacions d’usuaris del tren de l’estat
francès;

–      
han col·laborat en l’organització les associacions de comerciants agrupades en l’Eix
Empordà.

Tots els actes es faran al Centre Cívic del carrer Méndez Núñez. El
dinar i el concert es faran a la Rambla de Portbou i, en cas de mal temps, a la
Sala Congesta.

Tweet

10h30 –11h00 : Arribada a Portbou i visita guiada a l’estació.
11h00–12h00 : Conferència històrica sobre la línia ferroviària
a càrrec de Joan GUBERT i MACIAS, 1r.tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Portbou i de Martine CAMIADE, professora a
l’Institut franco-català transfronterer de la Universitat de
Perpinyà. 12h00–13h30: Taula rodona amb els representants
dels usuaris i dels càrrecs públics per tal d’elaborar un estat de
la situació, determinar propostes, així com una estratègia
comuna. 13h30- 16h00: Dinar a l’aire lliure amb animació
musical a la Rambla- 16h00-18h00: Conferència literària amb
Maria MERCÈ ROCA, novel·lista i diputada al Parlament de
Catalunya, autora de “Les escales de Portbou” ("La Casa
gran") i de François DARNAUDET, autor de “El darrer Talgo a
Portbou”.

+ info: www.trasportpublic.org

Tweet

Adif deixa entreveure que l’estació
definitiva de tren a Vilafant no es farà el 2012, ni a mitjà termini

8/6/10 / El Punt / J. Puigbert

Tweet

El tren nostre de cada dia, el tren normal de la gent normal (que és
la gran majoria de la nostra contrada alt-empordanesa), d’una forma
genèrica, juga un paper capital cop a pilar de l’estat del benestar de
proximitat. Aquest transport públic, a voltes massa precari, és
fonamental per a les activitats diàries més quotidianes: poder anar a
treballar, poder anar al metge, poder anar a la universitat a la
«Florència catalana» o al «cap i casal». Si això es fes molt fràgil i
incert crearia molts problemes socials en un moment, gens oportú, de
crisi econòmica i laboral profundament estructural. Amb això vull dir
que no podem, a vegades inconscientment, manifestar certes expressions
que denoten una actitud molt irresponsable.[@more@]No podem dir, ni de
broma, que si s’acaba el tren ja agafarem el cotxe. Això és propi de
panxacontents que no saben res de res o, encara pitjor, de persones
prepotents i antisocials que es riuen dels més desafavorits. Però és
que, a més a més, aquests que donen poca importància al tren haurien de
saber que això del cotxe privat al 100% s’acaba (ha començat la fi de
l’era dels combustibles fòssils) i, a més, l’ús compulsiu i masclista
del vehicle privat només comporta canvi climàtic i, sobretot, terribles
drames familiars a causa dels espantosos accidents de trànsit. Jo em
pregunto: quantes vides s’haurien pogut salvar, amb un tren
convencional com cal, amb un millor transport públic, amb més
freqüències i amb una infraestructura molt més modernitzada?

En
síntesi, encara és molt possible salvar (mantenir i millorar) el tren
nostre de cada dia. Encara és molt possible articular un tren, un
transport públic ferroviari de i per a la gent normal del nostre
territori (que és la majoria de la gent). Ara bé, cal mullar-se de
debò, sobretot els qui tenen responsabilitats polítiques. Cal fermesa,
saviesa i determinació per exigir als poders institucionals i a les
forces polítiques, amb seu a Figueres, Girona, Barcelona, Madrid i
Brussel·les, que volem un futur just digne i sostenible que,
necessàriament, ha de passar per la potenciació del tren convencional.
I tot això només ho aconseguirem fent front, responent d’una forma
contundent, a les actituds antisocials i als postmodernistes
reaccionaris que, tot defensant obscurs interessos plutocràtics (la
dictadura del cotxe privat), voldrien que el nostre tren territorial de
cada dia esdevingués un autèntic cadàver social.

JOSEP Mª LOSTE

7/1/10 / El Punt /

Tweet

La jornada del darrer dia de l’any 2009, el dijous 31 de desembre de
2009, va tornar a ser catastròfica pels martiritzats usuarisde la línia
del tren Barcelona-Girona-Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda .Una
incidència a la catenària entre les estacions de Vilamalla i Sant
Miquel de Fluvià ( Alt Empordà )pels volts de les 8 del matí, va
degenerar en una jornada negra. I com sempre, la manca d’infromació i
la descoordinació varen ser les protagonistes d’aquest tercermundista
final d’any en l’àmbit ferroviari. Tot plegat va significar una presa
de pèl històrica .
[@more@] Els problemes endèmics de la línia més
competitiva de tot l’Estat espanyol, incrementats en el tram
Girona-Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda i viceversa, es podrien
resumir en dos punts essencials . 1/. La manca de manteniment de la
línia. 2/. La manca de planificació i finançament adequat del transport
públic ferroviari convencional. A tot això s’han d’afegir d’altres
problemes. 1/. Les obres del tren d’alta velocitat .2 /.Un augment de
tarifes desorbitat i desproporcionat ( en els trens regionals un 5% de
mitjana, i a més cal afegir l’increment del 20%  durant el 2009 dels
trens nous MD , que han substituït els Catalunya Express ) 3/. El
desgavell les interconnexions ferroviàries internacionals
Portbou-Cervera de la Marenda, a causa del "passotisme" i la
descoordinació de Madrid i Paris, la qual cosa fa perdre molts viatgers
i ingressos pel transport  públic  ferroviari. Suposo que l’articulació
de l’eurodistricte  durant aquest 2010 exercirà un paper de suport o ,
si més no de pressió a les diferents administracions per tal de
millorar les rutes ferroviàries convencionals entre el Principat i la
Catalunya Nord.

1/1/10 Josep Mª Loste
Davant d’aquest drama social, amb implicacions
molt negatives per a tota la societat catalana , a causa de la triple
crisi estructural que patim ( econòmica, energètica i climàtica ), no
té sentit el cofoisme de certes administracions  i la manca de
responsabilitat  política i de decència social  del trinomi
Renfe-Adif-Fomento . La societat  civil, els ajuntaments de la zona i
les institucions supramunicipals han de fer sentir, amb força , la seva
veu,  davant d’una qüestió que afecta els fonaments d’una part molt
destacada de l’estat del benestar i que corca una qüestió tan bàsica
com és l’equilibri territorial .

Tweet